La realitat és una dictadura, no una democràcia. Allò que la gent pensi no afecta els fets exteriors objectius i externs a l’acció humana. Si Déu no existeix, que no ho fa, no existeix ni aquí, ni als Estats Units, ni durant l’Edat mitjana, ni en una galàxia molt, molt, llunyana. Si la terra és plana, que ho és, ho és aquí i a Austràlia, digui el que digui la Flat Earth Society (organització que, en l’actualitat, segueix defensant que la terra és plana). Per molt egocèntrics i antropocèntrics que siguem hi segueix havent una realitat exterior, que hi és abans de que naixem, i segueix allà quan morim.
Cal saber distingir entre fets i opinions, si hom opina que si hi hagués Déu tot seria més bonic perquè, en morir el nostre cos, la nostra ànima perduraria, no pot creure-ho, el que nosaltres vulguem no afecta directament a la realitat exterior. Els creacionistes dels Estats Units es queixen de que caldria ensenyar a les aules de les escoles, en l’assignatura de ciències naturals, tant la teoria de l’evolució com la del disseny intel·ligent ( teoria que defensa que tots els éssers vius van ser creats “tal qual” per Déu nostre Senyor), de fet, probablement hi hagi més gent en determinades zones dels Estats Units que creguin en el disseny intel·ligent, que gent que cregui en l’evolució, tot i això, l’evolució té quelcom que els creacionistes no tenen: argumentació i proves empíriques. Per tant, per molt “antidemocràtic” que pugi semblar, la minoria s’imposa a la majoria mentre la minoria tingui proves, i la majoria opinions subjectives.
Que un nombre considerables de persones es llegeixin els horòscops i creguin en el tarot no augmenta el valor predictiu d’aquestes supersticions. Per molt que només un 30 % dels habitants del Principat de Catalunya considerin refutada (o molt improbable) l’existència de Déu. Déu segueix no existint.
