El cel és tant blau com sempre, arriba la primavera com cada any, els camps donen els seus fruits tranquil•lament... res fa sospitar el cataclisme que pateixen els Homo sapiens sapiens. No obstant, ens trobem davant una crisi global de grans proporcions.
Espero que algun dia s’assoleixi un sistema econòmic en el qual les úniques crisis siguin aquelles que són inevitables de totes totes: una sequera, una inundació... tan de bo en un futur no gaire llunyà la llibertat de mercat sigui considerada com un record del passat, com una cosa bàrbara, indigna d’éssers humans moderns.
Hi ha qui diu que no és possible un sistema econòmic gaire diferent a l’actual degut a la naturalesa humana, la qual, segons sembla, és d’allò més mesquina i antisolidària: els humans som egoistes. Potser si que som egoistes, però ser egoista vol dir buscar el benefici personal ,no diu res de si aquest ha d’ésser assolit amb els altres o contra els altres. Així, basem la nostra supervivència en la societat, en el col•lectiu, som més formigues socials que un tigre solitari. Cal no oblidar que ja hi ha hagut nombrosos canvis de sistemes econòmics i polítics al llarg de la història, com per exemple, el pas del feudalisme al sistema capitalista actual. Tot i això, cal tenir present que aquests canvis tant poden ser a millor com a pitjor.
Un sistema basat en les necessitats del conjunt d’individus que formem la societat i no al servei dels interessos econòmics d’una minoria és, en la meva opinió, un canvi necessari que repercutiria en un millor estil de vida per a tots/es. No parlem de cap utopia, en el sentit de que és un objectiu realitzable, i en el sentit de que no seria la quintaessencia; tan sols seria un pas endavant en l’evolució social i cultural dels humans i, com sempre, un pas endavant en l’evolució només té lloc mitjançant una revolució.
Espero que algun dia s’assoleixi un sistema econòmic en el qual les úniques crisis siguin aquelles que són inevitables de totes totes: una sequera, una inundació... tan de bo en un futur no gaire llunyà la llibertat de mercat sigui considerada com un record del passat, com una cosa bàrbara, indigna d’éssers humans moderns.
Hi ha qui diu que no és possible un sistema econòmic gaire diferent a l’actual degut a la naturalesa humana, la qual, segons sembla, és d’allò més mesquina i antisolidària: els humans som egoistes. Potser si que som egoistes, però ser egoista vol dir buscar el benefici personal ,no diu res de si aquest ha d’ésser assolit amb els altres o contra els altres. Així, basem la nostra supervivència en la societat, en el col•lectiu, som més formigues socials que un tigre solitari. Cal no oblidar que ja hi ha hagut nombrosos canvis de sistemes econòmics i polítics al llarg de la història, com per exemple, el pas del feudalisme al sistema capitalista actual. Tot i això, cal tenir present que aquests canvis tant poden ser a millor com a pitjor.
Un sistema basat en les necessitats del conjunt d’individus que formem la societat i no al servei dels interessos econòmics d’una minoria és, en la meva opinió, un canvi necessari que repercutiria en un millor estil de vida per a tots/es. No parlem de cap utopia, en el sentit de que és un objectiu realitzable, i en el sentit de que no seria la quintaessencia; tan sols seria un pas endavant en l’evolució social i cultural dels humans i, com sempre, un pas endavant en l’evolució només té lloc mitjançant una revolució.
