Qui no ha sentit mai allò de “el jovent d’avui en dia no és gens compromès, en els meus temps…” ? Doncs bé, per molt que sigui un tòpic i una cantarella de vells, jo penso que és essencialment cert. Ara bé, cal preguntar-se a que es degut aquest “passotisme”.
Aquesta apatia política i social respon a diversos factors. Un d’ells és el context subjectiu. Les alternatives al món capitalista, actualment, són considerades caduques pels mass media, així com per la majoria de professors i intel·lectuals i, fins i tot, per la majoria d’actors, cantants i artistes diversos. En conseqüència, la massa, la majoria social, també considera que qualsevol alternativa és o bé inviable o bé indesitjable.
Un altre factor de pes és el context objectiu. Vivim malament, sí, però, al cap i a la fi, vivim. La nostra integritat física no està directament amenaçada si fem “el que hem de fer”. Ans el contrari, la nostra integritat física estarà en major perill si qüestionem l’estat de les coses que si ens deixem endur per la corrent i vivim dins dels estrets límits del seu sistema capitalista, patriarcal i espanyol.
El famós teòric militar xinès Sun Tzu va dir: “Situa les teves tropes en un punt que no tingui sortida, de manera que hagin de morir abans de poder escapar-se’n (...)Si no tenen una altra opció, lluitaran fins al final” és d’allò més lògic. Evolutivament, no tindria gaire sentit una població d’irresponsables que posessin en perill la seva vida a la primera de canvi. De la mateixa manera, una població que en perill de mort no lluités desesperadament per a sobreviure tampoc no sembla massa viable.
En concordança amb allò exposat anteriorment, les grans revolucions sempre les han dut a terme grups humans que no podien caure més avall. Marx deia que la revolució la durien a terme els proletaris, ja que no tenien res a perdre llevat de les pròpies cadenes. Quan la vida perilla és molt més fàcil que sorgeixin moviments transformadors. En paraules del Subcomandante Marcos: “somos los muertos de siempre, muriendo otra vez, pero ahora para vivir”. Més clar, l’aigua.
Què vol dir tot això? Que si ara el jovent, la gent en general, no està tant compromesa, si hi ha una proporció menor de gent que lluita contra el sistema és, en bona part, perquè no els cal. No obstant, aquesta situació es conjuntural. Quan el sistema comenci a fallar, quan entri en crisi; la gent, les masses, nosaltres, acabarem sortint de casa i reclamant allò que és nostre.
Doncs això, a preparar-se per a la crisi.
7 comentaris:
Hola!
Per una vegada, haha, estic d'acord amb tu.
M'ha agradat molt la cita del subcomandante Marcos!
El que no em queda clar si aleshores tu penses que fins que no estiguem en unes condicions pèssimes no ens podrem revoltar per exigir millores de condicions..és això? Jo ho trobo molt pessimista. I en qualsevol cas és un puto bucle.
p.d Famós Sun Tzu? haha, nidea.
Tot i que he buscat a la wikipedia i una cita seva surt al Call of Duty II: Si conoces a los demás y te conoces a ti mismo, ni en cien batallas correrás peligro;
De veritat que no saps qui és Sun Tzu?
Entre altres coses es l'escriptor de "El arte de la Guerra", un llibre sobre estrategia militar.
Per cert Juanillo m'has de deixar el llibre xD.
Realment tens raó, perque tal com està la gent, fins que no vegin que la seva vida perilla i que els i fiquen molt difícil, no sortiràn al carrer.
Encara que, s'hauria d'intentar mobilitzar la gent abands que això arribi.
Cuida't
Sergi
jo sé qui és el Moon Tzo, que vindrie a ser Montzó amb japonés...juujujuju. Es que he vist que es diu Sun i m'ha fet gràcia posar-li Moon. (Amb tots els respectes, això sí) Em sap greu no coneguer-lo.
"compró verduras, midió el dinero, para el polo gris de su economía, formó en la cola de las tortillas, cargó a Fransisco, miró a la calle, por todas partes había mujeres, todas compraban y se movían, cumplían aisladas con sus deveres, le recordaban a las hormigas, sintió de pronto que eran esclavas, sintió de pronto que todas eran amigas"
he posat japonès i és xinès, perdò.
Hacer la revolución no es ofrecer un banquete, ni pintar un cuadro; no puede ser tan elegante, tan pausada y fina. Una revolución es una insurrección, un acto de violencia mediante el cual una clase derroca a otra.
Mao Tse Tung
Es cert que Sun Tzu diu explicitament que l'exèrcit és com una rata, que si no té via de sortida mossega, i que el propi exèrcit en aquesta situació lluita fins la mort, però també diu que aquesta situació no ha d'arribar mai. El millor guerrer guanya sense batalla(estratègia), i el guerrer bo guanya en la batalla (tactica) però un guerrer no entra en combat si no sap mitjançant els calculs que ja ha guanyat. (Un guerrer primer guanya amb càlculs i després entra en batalla).
El que diu realment és que una vegada se sap que guanyarà, cal deixar vies de sortida a l'enemic i aniquilar-lo quan està fugint, simplement perquè genera menys baixes pròpies. Mai el propi exèrcit ha de morir ni ha d'estar contra una paret, sino que ha de tenir ganes d'atacar i acabar amb el seu enemic. I és això el que falta, tenir uns objectius i un cami per a anar cap a ell, i no pas una paret que ens obligui a defensar la nostra vida i integritat.
Jo penso que és una barreja de les dos coses. Cal tenir objectius i un camí per anar cap a ells però que, tot i això, sempre caldrà un factor "paret" per a que sigui efectiu.
Ara bé, no cal dir que no estava advocant per l'aniquilació del nostre "exèrcit". I, d'altra banda, sóc plenament conscient de la importància de la tàctica i l'estratègia ( tot i que, en ocasions, no les sàpigui distingir del tot).
Publica un comentari a l'entrada