Parlant de religió podem fer diverses distincions segons en què creu la gent, o més ben dit, en si la gent creu o no, i com n’és de conseqüent amb les seves creences:
El primer grup, en el qual m’insereixo a dia d’avui, és el dels ateus no practicants. Es tracta de persones que consideren absurda i/o no demostrada l’existència d’un o més éssers suprems i actuen en conseqüència. Això ho fan no anant a rendir cap tipus de culte a cap lloc sagrat, ja que consideren que no hi ha res ni ningú sagrat.
El segon grup és el de les persones que, tot i no creure en creadors, el context en el que es troben no els permet dir-ho en públic. Aquest context pot ser o bé polític, tal i com succeeix en països on la religió i l’Estat estan tant fortament entrellaçats que pot comportar un delicte no seguir els designis del credo dominant. O bé social, com passa a les persones que, degut a la pressió de la família, amics, cònjuge.. es veuen obligades a avorrir-se a l’església, sinagoga, mesquita o on sigui.
També hi ha els creients practicants, es tracta de gent que considera que si li passen coses dolentes a la gent bona és perquè Déu ho vol així. Aquests descendents de Job estan convençuts de que Déu existeix i de que és infinitament poderós. Per tant, actuen en conseqüència i fan tot allò que creuen que Déu vol que facin; ja sigui anar a l’església, no menjar determinats plats, assassinar el propi primogènit... depèn.
Per últim hi ha un quart grup: els creients no practicants. Creuen en allò que diu una religió determinada però per diverses raons (desacord amb la jerarquia eclesiàstica, incapacitat física de realitzar determinats cultes, mandra...) no participen en la litúrgia. En el cas concret dels creients no practicants catòlics, que són els que tinc més a l’abast, ens trobem davant de gent que estan convençuts de que hi ha un ésser superior que va crear el cel i la terra, així com la nostra espècie. Un ésser que, recordem-ho, al llarg del seu llibre sagrat demostra repetidament com de cruel i venjatiu pot arribar a ser. Però ells, en un gest de valentia, consideren que no val la pena moure’s de casa un diumenge al matí. El seu senyor, el creador, el pare de tots, els demana que vagin a l’església un cop per setmana i ells prefereixen quedar-se a casa, curant la ressaca, o esmorzant, o fent qualsevol altra cosa. Tota la meva admiració i solidaritat cap a aquests valents.
6 comentaris:
El 99.9% dels creients siguin practicants de la liturgia religiosa o no, són fidels seguidors d'una moralitat amoral, contrària als drets humans i a les llibertats de la humanitat.
p.d
Jo crec que tens raó, i jo m'incloc com tu al primer grup xD
Ei Joan, ja torno a ser aquí.
Aquest comentari de la religió és interessant perquè és molt actual i sempre és tema de debat. Però si hem permets vull fer-li una crítica.
Crec que li falta una mica de carnassa. Hauria de ser més subjectiu ja que aquest és un blog personal (i teu), on pots i exposes els teus pensaments a diversos temes i a on ningú no t'hi farà fora per escriure alguna cosa.
Sí que al principi et col·loques al primer grup de "creients", però simplement et dediques a anomenar les diferents posicions respecte a la religió. Coneixen-te sé que tens coses a dir sobre aquest i altres temes.
P.D:Hem pensava que a aquestes alçades ja sabries qui sóc, o si més no, hauries fet una mica de periodisme d'investigació.
Doncs no res, fins la pròxima aventura!
crec que t'has deixat un tipus de persones, les atees que creuen eb déu ;)
Per al tipo de Incógnito:
Quan a la quantitat de carnassa, potser no és tan alta com les diverses religions que poblen el nostre planeta es mereixen. Ara bé, si no ho he fet no és per cap tipus d'autocensura ni perquè em faci por expressar el que penso. El que passa és que en aquest escrit el que volia era parlar sobre com de coherent és la gent amb les seves creences. La meva opinió sobre la religió? és l'opi del poble.
Per a la Lau:
Em sap greu no haver inclós aquest grup que mencionos però, si no ho tinc mal entés, és bastant poc nombrós...(de moment)
Això sí, Al·là és català.
Joan què tal?Sóc Ainhoa la del viatge a Irlanda.
Acabe de llegir el teu blog i la veritat es que m'ha agradat moltíssim la forma d'ecriure que tens, i sobretot que tractes el tema de la religió sense embuts.
Des del meu punt de vista cadascú que pense el que vulga. No obstant, crec moltes d'eixes persones que van a l'església en la intimitat són les què més pecats cometen.
Un petó,
Ainhoa
Publica un comentari a l'entrada