Ara que s’acosta el Nadal (o això pensa el Corte Inglés), també s’acosta l’època de la loteria, si és que hi ha alguna època de l’any que no ho sigui. A ningú el titllaran de boig si diu que ha comprat números per aquesta o aquella rifa. I es que, en temps de crisi, anirien d’allò més bé uns quants milions per a “tapar forats”. No obstant, comprar loteria, és un greu error degut a tres raons que em disposo a exposar a continuació:
1.No et tocarà.
Que et toqui la loteria és pràcticament impossible si es compra un número de loteria cada setmana cal esperar aproximadament 269000 anys per a que et toqui. És absurd confiar en que passaran esdeveniments tant altament improbables. Així, no sembla gaire encertat sortir a passejar pel carrer amb un casc, per si de cas ens cau un test al cap des d’un balcó; o amb un parallamps per si hi ha tempesta. Doncs de fet és més probable que passi alguna d’aquestes desgràcies a que et toqui la loteria.
2.Si et toca no és res de bo.
Se sol dir que a la gent a qui li toca la loteria molts cops no és feliç. No compto amb dades ni estudis que recolzin aquesta tesi. Però, a mi com a mínim, si que em faria infeliç ser deu, o cent, o mil cops més ric del que sóc ara, sense haver-hi ficat per part meva més que escollir uns nombres a l’atzar. Això em produiria una sensació de confusió, saber que no mereixo aquests diners. Gent molt més treballadora i/o intel·ligent que jo no ho aconseguirà amb tota la seva vida treballant hores i hores i jo ho he aconseguit en pocs minuts? No, gràcies. Prefereixo tenir les butxaques més buides però la consciència més tranquil·la.
3. L’Estat ens insulta amb la loteria.
En principi l’Estat hi és per a que els drets i deures de tots els ciutadans siguin reconeguts. Tu treballes i reps un sou emmarcat en una sèrie de lleis fetes per un parlament votat de manera més o menys democràtica, el qual vetlla per la teva seguretat, i per a que ningú et pugi causar cap perjudici ni físic, ni econòmic, ni de cap tipus. La loteria es salta impúdicament aquest principi. Una persona que no fa res RES! d’especial (escollir la butlleta guanyadora tan sols) mereix la recompensa que, segons la seva lògica, només poden assolir aquelles persones sacrificades, lluitadores i amb unes habilitats molt superiors a la mitjana. Doncs no, el teu veí, que no fa gaire s’aixecava d’hora per anar a treballar com tu, ara és ric, molt ric. I tot i ésser igual d’imbècil que una setmana enrere, ara es pot permetre un sopar que costi tant com el teu lloguer d’un més. Ho permetràs?
11 comentaris:
1. No et tocarà a menys que tinguis la santa llet de ser el 1 entre 1.000.000 que et toqui. xD Es a dir, et dono la raó, tens més probabilitats de morir que de que et toqui, però bé, si tens llet et pot tocar.
2. Se que se sol dir, però jo conec algun cas, i realment ho crec, en que et pot ajudar molt, et pot fer feliç, o si més no ajudar-t'hi.
Perquè també pensa que hi ha gent que en el seu moment no va poder estudiar, està a un curro de merda, curra com el que més, però viu en un pis de merda i amb una vida de merda.
Si et toca et pot ajudar a que tu puguis viure una mica millor, i que el dia de demà els teus fills es puguin formar millor que tu i al final els diners seran el de menys, no?
3. Segons això que dius, llavors haurien de prohibir casinos, i llocs on es juga a tot tipus de jocs d'atzar no?
Bé, jo no ho escric per criticar ni res, només per expressar la meva opinió.
xD Es a dir, que qui vulgui que jugui, però allà ell, sabent que te molt poques probabilitats de guanyar.
Ale Juanillo. Gran escrit.
Bones!
2. Suposo que si que hi deu haver gent a qui li millora la vida. Tampoc ho dubto, només dic que a mi, i crec que a molta més gent encara que a vegades desitgin que els toqui no els farie feliços. Evidentment és només una impressió subjectiva.
3. Crec que és diferent, els casinos i demés són (crec) empreses privades la finalitat de les quals és el màxim benefici, i això intenten fer. En canvi la finalitat de l'Estat és (ho hauria de ser) una altra.
Au, ens veiem!
Tens raó en el punt 3 xD
Quedem entesos doncs
Ens veiem
aixo és que t'has quedat sense...
a mi me l'han regalat!! XD
Alaaaa
Fingals
També és més probable que ens atropellin si sortim al carrer i doncs no per això ens quedem tancats a casa, que tinguem cirrosis si bebem, que pillem el sida si follem i d'equivocar-nos si parlem. La naturalesa humana funciona per satisfacció i esperança, i sort que no per probabilitat perquè ni decidiriem néixer.
Si si "et toca no és res de bo"(2) i "no et tocarà"(1) l'unic benefici -sense perjudici- que genera és l'esperança de que et toqui (somnis capitalistes, però al fi i al cap, somnis i esperança).
És això el que ens aporta l'Estat(3) amb la loteria?
Si bebem és més probable que tinguem cirrosis que si no bebem, tot i això,no tothom que beu (per sort) té cirrosis, només una minoria. Des del meu punt de vista això reforça la meva opinió: allò lògic de fer és confiar en el que té més probabilitats de passar. Si sé que la major part de la gent que beu no té cirrosis, puc beure tot i saber que comporta un risc. Si sé que la immensa majoria de la gent que juga a la loteria no guanya no hi jugo perquè la probabilitat d'obtenir un benefici és ínfima.
No hi ha cap benefici. La persona vol que li toqui, però això és molt improbable, per tant se sentirà frustrada la major part de vegades que hi jugui. Tot i així, si tingués una "sort" molt gran i li toqués tampoc seria bo perquè li esgarraria la vida. Perjudici i perjudici, si o si, que a l'estat li aprota beneficis.
Sisisisi, els diners no donen la felicitat, però jo prefereixo plorar dins un ferrari :D
Apa un petonet!
no ens deixarem alienar!! ;)
crec que hem de fer enfàsi en el punt 2. Ser més ric d'un dia per l'altre no et farà més feliç, el que et farà més feliç és construïr la riquesa col·lectiva ( de l'ànima encara que siga ... )
un abrazo!
Ei Joan!!! jajaja, que bo!
Ara me n'he enterat (enterar; pertany a la primera conjugació dels verbs en català: jo entero, tu enteres. També dit, jo ple, tu plenes) que tenies blog!!!
Bé, ja et dic que l'aniré mirant periòdicament, perquè fa anys que et conec i sé que quan et poses a parlar dóna gust escoltar-te perquè segur que rius i a part aprens moltes coses, jeje.
Doncs no res, que espero que aquesta empresa tiri endavant (oh!, que profund) i ens veiem!!
Humps, ara em sento intrigat pel tipo d'incógnito...
PD: Empreses res de res eh!!
crec que part de la nostra vida va precedida d'alló que en diem intriga. Aquesta és com un jugador que juga en molts partits. Surts de juerga i en ocasions coneixes una noia, amb qui estableixes un fort lligam. Et quedes amb la intriga de si hauries pogut acabar la nit amb ella.
Fas un examen on et jugues la nota d'aquell quatrimestre i saps que t'ha anat justet, et quedes amb la intriga de si hauràs aprovat.
Crec que el terme "loteria" va molt precedit de la intriga. Saps que no et tocarà, perquè com s'ha dit, hi ha molt poques possiblitats de que et toqui, pràcticament nules, però la intriga fa que la gent la compri, esdevé una necessitat i no cal dir que ho esdevè amb més força quan s'acosta les festes nadalenques, on ja veurem si es nota la crisi. Perquè de moment amb la loteria ha passat el contrari, se n'està comprant més...la gent pensa: " clar, es que si em toca...fora crisi".
Pel que fa al tema de ser ric d'un dia per l'altre, que vols que et digui, millor que no passi, segur que et tornes més imbècil, i si no vigiles pots acabar pitjor del que estaves abans de que et toqués.
bé doncs: algú vol loteria de magisteri d'educació física? xDDD
Publica un comentari a l'entrada