dilluns, 22 de desembre del 2008

I li va llençar el calçat

Muntaher Al-Zaidi de 28 anys d’edat, periodista de professió, és un iraquià com tants altres que porta des del 2003 patint una humiliació i una ultraviolència constants. És un home que ha conegut la repressió en primera persona, va ser detingut en dues ocasions per les forces d’ocupació americanes i segrestat per un grup d’inconeguts l’any 2007.


Muntaher Al-Zaidi el 14 de desembre va prioritzar el seu orgull al seu instint de supervivència, va preferir morir de peu que viure de genolls, fent-se responsable de les seves accions. No hi ha res, les nostres vides són essencialment absurdes, per tant si volem que la nostra vida tingui algun tipus de sentit, ens veurem obligats a donar-li nosaltres mateixos. Però, sovint, això fa molta por, hi ha moltes coses que faríem però...però...però... sempre hi ha molts peròs. No obstant, hi ha qui, de tant en tant, va més enllà de tots aquests peròs i fa allò que la seva consciència li dictamina; sense fer cas als nombrosos perills, a les normes socials, al que tothom fa.


Muntaher Al-Zaidi li va tirar les seves sabates al president dels Estats Units. Tirar les sabates es considera una greu ofensa en els països àrabs. D’altra banda, cal tenir en compte que el fet de tirar-li el calçat era més un símbol del rebuig que sentia cap a Mr.Danger que la voluntat de fer-li mal: ens i posem com ens hi posem, unes sabates no es poden considerar armes. Es tracta d’un acte de rebuig, de menyspreu, atacar els símbols en un moment en el qual aquests són especialment cuidats i manipulats pel poder per a legitimar la seva dominació.


Muntaher Al-Zaidi ha estat torturat a la presó. És probable que li caiguin 15 anys. Tot i això, ell serà més lliure en qualsevol dels seus dies de captiveri del que la majoria de nosaltres ho serem mai, i és que, com deia aquella cançó, la llibertat és un estat de la ment.




5 comentaris:

Anònim ha dit...

molt bones Joan! Estic d'acord amb tu quan dius que la gent no fa moltes coses que voldria només per la por de "que pensaran de mi?".Aquest tal "Muntaner" Al-Zaidi, segurament anirà (o ja hi està) a la presó, però hi entrarà amb el cap ben alt i amb una pau interior que ningú li treu. A més, segurament, quan recorri els passadissos de la presó per primera vegada, podrà sentir els aplaudiments dels seus companys de cel·la.
Bé, avui no tinc ganes d'escriure que estic de ressaca.
Per cert, com que encara no m'has descobert, només et dic que ahir et vaig veure compartint llengües a la Murga... Ahí queda eso.........
Fins la pròxima aventura!

joan ha dit...

Humps, com a mínim ja sé que ets de la Seu o dels voltants, de mica en mica. XD

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

Tipo de incógnito???? quin misteri...

Anònim ha dit...

Mira que diu, un dels grans (sic) periodistes de catalunya:
http://paper.avui.cat/article//opinio//149292/trossos.html


Maleïts burgesos!