La realitat és una dictadura, no una democràcia. Allò que la gent pensi no afecta els fets exteriors objectius i externs a l’acció humana. Si Déu no existeix, que no ho fa, no existeix ni aquí, ni als Estats Units, ni durant l’Edat mitjana, ni en una galàxia molt, molt, llunyana. Si la terra és plana, que ho és, ho és aquí i a Austràlia, digui el que digui la Flat Earth Society (organització que, en l’actualitat, segueix defensant que la terra és plana). Per molt egocèntrics i antropocèntrics que siguem hi segueix havent una realitat exterior, que hi és abans de que naixem, i segueix allà quan morim.
Cal saber distingir entre fets i opinions, si hom opina que si hi hagués Déu tot seria més bonic perquè, en morir el nostre cos, la nostra ànima perduraria, no pot creure-ho, el que nosaltres vulguem no afecta directament a la realitat exterior. Els creacionistes dels Estats Units es queixen de que caldria ensenyar a les aules de les escoles, en l’assignatura de ciències naturals, tant la teoria de l’evolució com la del disseny intel·ligent ( teoria que defensa que tots els éssers vius van ser creats “tal qual” per Déu nostre Senyor), de fet, probablement hi hagi més gent en determinades zones dels Estats Units que creguin en el disseny intel·ligent, que gent que cregui en l’evolució, tot i això, l’evolució té quelcom que els creacionistes no tenen: argumentació i proves empíriques. Per tant, per molt “antidemocràtic” que pugi semblar, la minoria s’imposa a la majoria mentre la minoria tingui proves, i la majoria opinions subjectives.
Que un nombre considerables de persones es llegeixin els horòscops i creguin en el tarot no augmenta el valor predictiu d’aquestes supersticions. Per molt que només un 30 % dels habitants del Principat de Catalunya considerin refutada (o molt improbable) l’existència de Déu. Déu segueix no existint.
7 comentaris:
Com s'ha de fer per apuntar-te a la flat earth society? Si ho descobrim ens apuntem junts?
Fingals
30% D'on ho has tret? Les estadístiques que he vist no són tan optimistes: http://es.youtube.com/watch?v=eOV9DDPOAk8
Quan vulguis ens hi apuntem... XD
Això del 30 % vaig sentir que ho deia un membre d'ateus de Catalunya per la tele fa pocs dies (en relació a tot això del bus ateu), potser ell va inflar les dades o jo, que ho vaig escriure de memòria, em vaig equivocar, no sé. D'altra banda, molt interessant el video.
El constructivisme (Berger i Lukmann) diu que la realitat la considerem així perquè en som conscients d'ella i llavors la definim. Es doncs la realitat exterior racionalitzada el que considerarien fet objectiu.
Tu prens la postura de Searle, que defineix una realitat externa que ens precedeix i procedeix, amb irrellevància del nostre paper en aquest món per a definir aquesta realitat.
Searle va escriure un llibre per a negar el primer i és força més actual, però tot i això els dos són fets perquè els dos compleixen la construcció empírica.
Segons Berger no es pot considerar real quelcom que no percebem, però no podem considerar fals tot el que no percebem perquè hi ha moltes coses que escapen dels nostres sentits. I tot el que ideem i construim de forma social ,si afecta als nostres sentits, és real.
Aquest és el discurs religiós que els científics no poden refutar. Si una creença social provoca el benestar psicologic dels creients, els fa cooperatius i altruistes i/o manté l'ordre social i es realitat (construida socialment) hi ha de ser.
Si creiem que la religió no és positiva per a les societats (jo crec que fa molt de mal) el discurs que no podrán refutar mai és el fet que les religions com a veritat absoluta defineixen un binarisme inquestionable (bons i dolents) i una alteritat que genera conflictes que de lluny provoquen més dany que beneficis quan xoca amb qualsevol altre veritat absoluta inquestionable.
Mira't aquests dos llibres, són brutals i a mi em van respondre un munt de dubtes (jo tinc resums dels dos si vols):
1) La construcció social de la realitat. Berger i Lukmann.
2) La construcción de la realitat social. Searle.
No sé si acabo d'entendre el que dius. Jo crec que el fet de que una creença social provoqui benestar psicològic això vol dir que la creença és real en el sentit de que existeix com a creença, com a idea, com a meme, però no que el que digui aquesta creença sigui cert, no?
O sigui, si hi ha una creença molt extesa en una determinada societat de que els negres, per exemple, són inferiors als blancs, el que no és pot negar és que en la realitat social aquesta els negres són inferiors perquè tothom els tractarà així, però això no fa als negres inferiors a nivell objectiu, oi?
L'has clavat amb l'exemple! Si en una societat hi ha la creença generalitzada que els negres són inferiors i a més aquesta està molt ritualitzada (varies generacions) s'institucionalitza formant part de l'univers simbòlic, i es genera una sedimentació (coneixement involuntari) que fa la situació absolutament real i empiricament certa (el succés), amb irrelevància de que sigui científicament vàlida. Ens agradi o no per canviar-ho s'ha d'entendre, i a nivell objectiu; no fa els negres biologicament inferiors, pero si que objectivament fa als negres sociologicament subalterns i inferiors. Segons Berger TOTA realitat és construida socialment i per tant en principi li seria igual la definició científica fins que no fos un coneixement social. (tot i que val a dir que les seves teories han estat refutades justament pel fet que el constructivisme inclou TOTA la realitat)
I en aquests casos fins i tot els negres s'acaben considerant pitjors. Sens dubte la refutació científica de les creences socials heredades d'antics prejudicis és imprescindible i molt positiu. Si el racisme explícit i discursiu actualment no és institucional però si social és per la refutació científica i per l'influència del coneixement sedimentat respectivament.
Hello, How do I get in touch with you? There is no email or contact info listed .. please advise .. thanks .. Mary. Please contact me maryregency at gmail dot com
Publica un comentari a l'entrada