El 12 de febrer farà 200 anys del naixement de Charles Darwin. Aquest any és “l’any Darwin” ja que també es compliran 150 anys de la publicació de la seva obra “l’origen de les espècies”. Sempre m’ha semblat una mica absurd dedicar anys a persones i/o causes, ja que, si són importants, no només ho són durant un any, o són sempre. De fet, sembla més una idea d’editors i empresaris per a treure calers. Tot i això considero que és de cabdal importància reivindicar la figura del naturalista anglès, així com la seva revolucionària teoria.
Aquesta teoria, anomenada teoria de la selecció natural, postula que canvis intraespecífics dins d’una població determinada determinen una supervivència diferencial dels més adaptats al medi. És a dir, utilitzant l’exemple més típic: imaginem un conjunt de girafes que estan acostumades a menjar fulles de les branques més baixes dels arbres; en una situació de sequera hi ha menys fulles verdes, les de baix, que estan a l’abast de la major part de les girafes esdevenen més escasses, en canvi, les de més amunt, on no hi arriben la major part de les girafes, segueixen no menjades i per això, una girafa amb el coll una mica més llarg que la resta, pot accedir amb més probabilitat al menjar, sobreviure i reproduir-se amb més facilitat, transmetent així la característica del coll més llarg a la seva descendència. Al cap del temps, les girafes amb colls curts haurien mort totes i les girafes actuals totes serien descendents de les girafes que van sobreviure, i per tant tindrien el coll més llarg.
D’altra banda, cal tenir en compte que la teoria darwinista és una teoria biològica i que, en principi, no té cap tipus d’aplicació directa en la legislació, en la filosofia, en la política ni en cap altra disciplina humanística; de la mateixa manera que hom no pretén aplicar la teoria de la gravitació universal a l’economia. O sigui que relacionar a Darwin i el seu pensament amb el seu cosí Francis Galton, amb el partit nazi, amb el capitalisme i amb porqueries similars no té cap tipus de sentit.
Tot i que sembla ser que la teoria darwinista és essencialment correcta, i que la major part de biòlegs li donen suport, fins i tot si es demostrés que Darwin estava totalment equivocat, caldria reivindicar la seva figura. M’explico: a més de la seva grandesa intel·lectual cal aprendre del seu rigor i de la seva conseqüència, i és que era una persona amb profundes creences religioses que va passar a definir-se com a agnòstic després d’observar la natura i arribar a la conclusió de que tot allò que veia no era obrà d’un creador, sinó que podia ser explicat científicament i racional, sense caure en mites ni dogmes.
Aquesta teoria, anomenada teoria de la selecció natural, postula que canvis intraespecífics dins d’una població determinada determinen una supervivència diferencial dels més adaptats al medi. És a dir, utilitzant l’exemple més típic: imaginem un conjunt de girafes que estan acostumades a menjar fulles de les branques més baixes dels arbres; en una situació de sequera hi ha menys fulles verdes, les de baix, que estan a l’abast de la major part de les girafes esdevenen més escasses, en canvi, les de més amunt, on no hi arriben la major part de les girafes, segueixen no menjades i per això, una girafa amb el coll una mica més llarg que la resta, pot accedir amb més probabilitat al menjar, sobreviure i reproduir-se amb més facilitat, transmetent així la característica del coll més llarg a la seva descendència. Al cap del temps, les girafes amb colls curts haurien mort totes i les girafes actuals totes serien descendents de les girafes que van sobreviure, i per tant tindrien el coll més llarg.
D’altra banda, cal tenir en compte que la teoria darwinista és una teoria biològica i que, en principi, no té cap tipus d’aplicació directa en la legislació, en la filosofia, en la política ni en cap altra disciplina humanística; de la mateixa manera que hom no pretén aplicar la teoria de la gravitació universal a l’economia. O sigui que relacionar a Darwin i el seu pensament amb el seu cosí Francis Galton, amb el partit nazi, amb el capitalisme i amb porqueries similars no té cap tipus de sentit.
Tot i que sembla ser que la teoria darwinista és essencialment correcta, i que la major part de biòlegs li donen suport, fins i tot si es demostrés que Darwin estava totalment equivocat, caldria reivindicar la seva figura. M’explico: a més de la seva grandesa intel·lectual cal aprendre del seu rigor i de la seva conseqüència, i és que era una persona amb profundes creences religioses que va passar a definir-se com a agnòstic després d’observar la natura i arribar a la conclusió de que tot allò que veia no era obrà d’un creador, sinó que podia ser explicat científicament i racional, sense caure en mites ni dogmes.
6 comentaris:
La pròxima assignatura de belles arts:
Teoria de la selecció natural de l’art.
I tu que deies que no es podi ficar en lloc...Allí estem acostumats a tenir assignatures de tot!
Jo li trobo poc sentit en reivindicar uns essers humans concrets pel fet que hagin servit per a molts interessos. Els científics per a ser recordats degraden les seves teories a ser úniques i trencadores encara que errades per assolir aquest objectiu. El reconeixement ha de ser, però com que mai se sap si ha estat fruit d'una manipulació de la historia, dels interessos o de màrketing és millor reivindicar els oblidats.
Darwin va saltar a la història perquè era més políticament correcte que Alfred Russell. Visca la teoria de les espècies de Russell Wallace!!!
Llavors no hauria d'haver saltat a la història Russell per ser més políticament incorrecte i per tant, més trencador? En qualsevol cas, tots dos eren grans pensadors i el que realment importa és si les seves teories s'adiuen amb la realitat i si van ser honestos, és a dir no van manipular dades per a que tot quadrés, que d'aquests també n'hi ha un munt.
a mi el que em passa és que de l'amor a l'odi només hi ha un pas, i com els meus estimats Yankees espero que mai ensenyin Darwin als meus fills!!
la percepció de la majoria de dones?
és a dir, que com q podem portar minifaldilla ja estem alliberades?
La percepció de la majoria de la societat ( extenent-ho a nivell macro) té la raó?
si la majoria de dones es senten lliures és que ho son/som?
les veritats absolutes existeixen, hi ha coses que no es poden relivitzar ( per exemple, diguem que això no és una veritat absoluta: 2+2=4 o negres i blans han de tenir mateixos drets i deures)
Em referia a l'exemple concret de passar temps amb els fills, que ho trobo molt fort que algú ho consideri coma "feina".
No, no crec que perquè se sentin lliures en siguin.
El que existeix és una realitat objectiva de la qual podem postular teories mentre que aquestes no les contradiguin experiments empírics (titlla'm de materialista, però ho veig així), d'altra banda, no considero que l'exemple dels blancs i els negres sigui una veritat absoluta, per molt d'acord que hi estigui, em sembla que és una opinió.
Publica un comentari a l'entrada