Les idees dominants en un moment històric concret són les idees de la classe dominant. L’Estat és un instrument d’opressió d’una part (petita) de la societat contra una altra (majoritària); per tal de mantenir el poder, l’Estat, compta amb el monopoli de la violència.
Així, plantar cara a l’expressió violenta d’aquest Estat (policia) és una manera de combatre les idees que defensen, amb violència, aquests cossos repressius.
El rei va despullat. Ho cridem, i ho cridem. És com predicar en el desert, l’única manera de fer arribar el nostre missatge a les masses, és mitjançant els mitjans de comunicació de masses, ràdio, televisió, diaris... i a aquests només hi podem entrar en la secció de successos. Com més grossa la fem, més es parla de nosaltres, no com més som, no com més interessants siguin les nostres contrapropostes (que ho són) com més grossa la fem. O com més grossa ens la fan.
Dubto molt que mai, enlloc, cap moviment estudiantil dugui a terme una revolució, ja que el període de temps que hom passa essent estudiant sol ser d’entre 5 i 6 anys, i això no dóna per a enderrocar gaires sistemes. No obstant, els estudiants són una part de la societat propensa a les reivindicacions i a la revolta, ja que no tenen gaire a perdre, perquè encara no han guanyat res.
Temps després, aquests mateixos estudiants, alguns d’ells si més no, dirigeixen, protegeixen i/o legitimen el mateix sistema, o un molt semblant, al que no fa gaire pretenien enderrocar. Per sort, els fills d’aquests antics estudiants, seguiran plantant cara a aquest sistema tan absurd. Sembla que calgui ser jove per a adonar-se de que el rei va despullat.
NO A BOLONYA.
2 comentaris:
I com no el Cuní envia els seus valents subordinats a fer una feina excel•lent! Son periodistes capaços de cobrir una noticia amb molt de coratge. Sobretot si es tracta de una manifestació en contra de bolonya os es reparteix llenya. XDXD
http://www.facebook.com/video/video.php?v=77562236279&saved
hola, ara feia temps que no passava per aquí! estic d'acord amb aquest article, no crec que els estudiants poguem fer una revolució. Molts dels nostres pares també van sortir al carrer, en canvi, ara ja no s'aixequen del sofà per res, però bé, també s'entèn... Avui en dia, crec que no es possible fer una
"revolució" (incís: què és una revolució? això també ens portaria un altre debat.) i crec que cada any que passa, el món tendeix a assentar-se més al sofà i a mirar a la televisió a aquells que encara s'aixequen i surten al carrer per manifestar-se i exposar les seves idees, que crec que cada vegada són menys.
Fins la pròxima aventura!
Publica un comentari a l'entrada