Sovint, després d’una manifestació antifeixista, als mitjans de comunicació posen en dubte el caràcter antifeixista de la convocatòria. Aquesta és una greu ofensa a aquells que surten al carrer per plantar cara a l’odi ignorant defensat per les ideologies d’extrema dreta.
Els periodistes (experts en tot) a vegades fins i tot van més enllà, no tan sols posen en dubte el caràcter antifeixista dels actes sinó que arriben a l’absurd de dir coses com ara: els joves antifeixistes van mostrar actituds més aviat feixistes (!). Tot això amanit amb imatges on queda palesa la inhumanitat d’aquests “antifeixistes”. Pobra policia essent agredida brutalment per aquests eixelebrats!
Jo preguntaria a aquests grans experts en antifeixisme (periodistes i contertulians) què entenen per antifeixisme, si no són aquests manifestants què és? Em sembla que no ho tenen gaire clar. Al llarg de la història el moviment antifeixista ha tingut un únic i principal objectiu: Aixafar el feixisme. No hi ha més, des de que hi ha feixistes hi ha antifeixistes. Tesi, antítesi.
Pel que fa als mitjans emprats si que és cert que hi ha un canvi. Temps enrere s’empraven tancs, fusells, granades... avui tot just s’utilitzen pedres, pals i poc més. O sigui que el fet de posar en dubte la naturalesa antifeixista d’aquestes manifestacions potser ve donada perquè no són dignes de ser considerades antifeixistes de debò ja que no s’utilitzen uns mètodes prou “contundents”. Però, per desgràcia, sembla que aquesta no és la raó que impulsa a aquests guardians de la veritat a dubtar. Més aviat venen a dir: “aquesta no és el tipus d’actuació que hauria de tenir la gent tolerant i oberta”. Doncs en aquest punt estem d’acord, no són tolerants i oberts. No és la seva tasca com a moviment, la seva tasca és aixafar el feixisme. Per tant, és lògic que emprin mitjans violents i que combatin també a tots aquells que s’interposen en assolir el seu objectiu.
Perquè tolerar el feixisme perjudica la llibertat: Ara i sempre antifeixistes!
Els periodistes (experts en tot) a vegades fins i tot van més enllà, no tan sols posen en dubte el caràcter antifeixista dels actes sinó que arriben a l’absurd de dir coses com ara: els joves antifeixistes van mostrar actituds més aviat feixistes (!). Tot això amanit amb imatges on queda palesa la inhumanitat d’aquests “antifeixistes”. Pobra policia essent agredida brutalment per aquests eixelebrats!
Jo preguntaria a aquests grans experts en antifeixisme (periodistes i contertulians) què entenen per antifeixisme, si no són aquests manifestants què és? Em sembla que no ho tenen gaire clar. Al llarg de la història el moviment antifeixista ha tingut un únic i principal objectiu: Aixafar el feixisme. No hi ha més, des de que hi ha feixistes hi ha antifeixistes. Tesi, antítesi.
Pel que fa als mitjans emprats si que és cert que hi ha un canvi. Temps enrere s’empraven tancs, fusells, granades... avui tot just s’utilitzen pedres, pals i poc més. O sigui que el fet de posar en dubte la naturalesa antifeixista d’aquestes manifestacions potser ve donada perquè no són dignes de ser considerades antifeixistes de debò ja que no s’utilitzen uns mètodes prou “contundents”. Però, per desgràcia, sembla que aquesta no és la raó que impulsa a aquests guardians de la veritat a dubtar. Més aviat venen a dir: “aquesta no és el tipus d’actuació que hauria de tenir la gent tolerant i oberta”. Doncs en aquest punt estem d’acord, no són tolerants i oberts. No és la seva tasca com a moviment, la seva tasca és aixafar el feixisme. Per tant, és lògic que emprin mitjans violents i que combatin també a tots aquells que s’interposen en assolir el seu objectiu.
Perquè tolerar el feixisme perjudica la llibertat: Ara i sempre antifeixistes!
13 comentaris:
Ben dit!
A parir d'ara, apart de ser antifeixistes ens farem antiperiodistes ignorants.
Ara i Sempre, contra el Feixisme!!!
Cuida't
Si, pobres agents antidisturbis...no fos cas... ja els hi ensenyaré jo a aquells carallots (aquí també englobo els periodistes tan informats de tot) el mal que fan les porres que porten...
El que mes em fastigueja es que mentre ens estomacaven de gust la bona gent dels mossos, a Montjuïc els feixistes celebraven lo estúpids que son...hkrdihcoihdngvd-ljhx-vsñdñohgnoñdsfusgdfungdsñgh
P.D: la millor frase que es va cridar a la mani mentre estàvem retinguts “es domingo y tenemos comida familiar!”
Res mes a dir.
Au, un petonet! (^*^)
Ostres, feia temps que no sentia una justificació de la violència tant...pobre?
feixisme:
3 Actitud autoritària, arbitrària, violenta, etc., amb què hom s'imposa a una persona o a un grup.
No sóc cap periodista ni cap expert en antifeixisme, però per feixisme entenc el que t'he copiat, i per antifeixisme el contràri, que podria ser:
Actitud no autoritària, no arbitrària, no violenta, etc., que no vol imposar res a cap persona ni cap grup.
Senzill, no?
Estimat camarada Ulises,
Extret directament del diccionari de la llengua catalana:
m HIST/POLÍT 1 1 Sistema polític implantat a Itàlia per Mussolini, poc després de la Primera Guerra Mundial, caracteritzat per un nacionalisme radical que esdevingué una autèntica dictadura amb partit únic, censura de premsa, tribunals militars per als delictes polítics, sindicats verticals, etc.
2 Ideologia que inspirà el sistema polític instaurat a Itàlia per Mussolini.
2 p ext 1 Ideologia política l'objectiu de la qual és la instauració d'un règim autoritari, de base corporativista, imperialista, racista, etc.
2 Règim polític inspirat en aquesta ideologia.
3 Actitud autoritària, arbitrària, violenta, etc., amb què hom s'imposa a una persona o a un grup.
La teva definició és la tercera. T'has deskuidat de les dues anteriors...
D'altra banda, la teva definició d'antifeixisme no s'adiu al diccionari que és força més "soso":
Antifeixisme: m POLÍT Oposició al feixisme.
PD: jo també m'he picat ;)
Tinc una endevinalla...
avuiam si la resols.
antifeixistes sempre!
p.d: ulisses, noi, la teva definició d'antifeixista no l'acceptaria ni Ghandi. Culturitza't
La violència antifeixista no necessita justificació per la seva banda. Si hi ha individus que promouen el feixisme intentaran sotmetre a altres individus i assolir la supremacia. Si hi ha individus que no volen subordinar-se o no estan d'acord amb el feixista o be utilitzen la violència per defensar-se o be la imposició és un fet.
Ulises, no vas tant errat quan relaciones feixisme amb violència i antifeixisme amb pacifisme. L'objectiu del feixisme és sotmetre i és conflictivista, pretén una lluita social en que ha de manar qui és més fort, i per tant perpetua la violència i la lluita pel poder. L'antifeixisme és la lluita contra aquesta imposició, és la creença que les persones s'han d'ajudar entre elles, compartir i no competir, que l'objectiu de la gran majoria no és sotmetre l'altre. I per assolir això és necessari no subordinar-se als feixistes, perquè es compleix llavors la seva imposició, i doncs és malauradament imprescindible utilitzar la violència contra ells i contra els que els protegeixen.
L'objectiu de la violència antifa és destruïr els feixistes i les seves pràctiques, no pas imposar-se sobre ells, ni competir amb ells. Ells volen manar i exterminar els debils (que mai són ells) i els antifas l'unic objectiu que tenen com a tals és la defensa dels dèbils i que els feixistes no compleixin el seu objectiu. L'antifeixisme és una consequència del feixisme i és simplement per evitar-lo.
salut, vegeu el manifest antifeixista que he publicat (és més de lo mateix)
Hola de nou (per alusions)..
@·lau· em dic Ulises.
Que la que tu dius ser meva definició d'antifeixista no l'accepti ni Ghandi me la bufa.
La definició no és meva, sinó que és una conseqüència tautològica de l'acceptació 3 que recull el diccionari i que vaig copiar aquí.
Tu em demanes que em culturitzi jo et demano que argumentis i de pas, que siguis una mica menys prepotent (van lligades les dues coses)..
@ l'individu del blog:
El vostre antifeixisme és:
Una actitud autoritària, arbitrària, violenta, etc., amb què hom s'imposa a una persona o a un grup*.
El seu feixisme és:
Una actitud autoritària, arbitrària, violenta, etc., amb què hom s'imposa a una persona o a un grup**.
* per grup s'ha d'entendre feixistes.
** per grup s'ha d'entendre antifeixistes.
Prefereixo un antifeixisme menys simètric al feixisme.
No t'equivoquis Ulises, és com si no haguessis llegit el meu comentari.
Per a discutir-ho més profundament cal explicitar si estem parlant d'objectius, de mitjans o d'ambdues coses. Fas una definició sesgada on només parles dels mètodes d'aplicació i obvies la intencionalitat i objectius. Coincidiràs amb mi que no és el mateix i ni tant sols amb definició simètrica que nazis apallissin a immigrants que immigrants que apallissin nazis. Els segons són antifeixistes i utilitzen una violència de defensa legítima i necessaria (els serveix per evitar agressions).
La definició per altra banda no és simètrica ni és la que preferim, però si que l'antifeixisme neix per evitar la imposició del feixisme, i per tant n'és consquència i per combatre la violència d'imposició és impossible realitzar-ho pacificament (si per atra banda saps com no subordinar-te davant una violència feixista sense utilitzar la violència i les amenaces siusplau digue'ns la recepta màgica...)
Així la definició dels mètodes que utilitza el feixisme seria:
Una actitud autoritària, violenta, etc., amb què hom s'imposa a una persona o a un grup**.
I la definició dels mètodes que utilitza el "nostre" antifeixisme és:
Una actitud violenta, amb la que hom evita la imposició d'una persona o a un grup*.
* per grup s'ha d'entendre feixistes.
** per grup s'ha d'entendre antifeixistes, prostitutes, homosexuals, vagabunds, extrangers i immigrants, discapacitats, nacions, i totes les persones que es "pugin" sotmetre.
Salut!
Sí, coincideixo plenament amb el que dius. Per mi el feixisme és una ideologia de mitjans.
Penso que el feixisme és la manera de conseguir les coses.
Quan un nazi apallissa un inmigrant no penso, pobre inmigrant, puto nazi.
Quan un inmigrnat apallissa un nazi no penso, puto nazi, gràcies inmigrant. Estic en contra d'apallisar, no en contra que els nazis apallissin o que els inmigrants siguin apallisats.
Penso que les idees no s'han d'imposar, estic fermament en contra que les ideologies s'imposin violentament.
Per a mi no hi ha diferències entre els que imposen idees, encara que (a mi) puguin semblar més encertades o menys. Perquè la seva principal idea és que les opinions s'han d'erradicar per la força, amb mètodes contundents que deia en Joan.
...Salut i pau!
Doncs si "per tu" el feixisme és una "ideologia de mitjans" i tota actitud violenta és doncs una actitud feixista no cal seguir discutint perquè contra una punt de vista relativista és millor callar perquè no ens duu enlloc.
Tot i això tingues present que estas considerant feixista al grup d'immigrants que apallisen nazis, a la democràcia (que aplica la llei que comprén imposició i volència), als policies, a un atracador, i a tu mateix quan algun nazi et vingui a pegar i tu et defensis.
La pau la vol i és l'objectiu de tothom, els feixistes amb tothom callat sota el seu domini, els antifeixistes la pau sense imposició feixista i els pacifistes, la pau i punt. A que no adivines a qui se subordinen aquests últims? Pren nota dels jueus, però a ells els va dur el genocidi.
Les idees es materialitzen mitjançant l'engany, si algu té la idea de com enganyar a un gran grup de gent per a imposar la seva supremacia, és cert que calen mètodes contundents per a evitar-ho.
Com a últim una propina: no t'equivoquis, normalment qui utilitza la violència no és el directament culpable, és el "verdugo". Criminalitzar com a violents i feixistes a l'exèrcit espanyol, i no fer-ho contra el PSOE perquè aquests segons es consideren pacifistes i no usen la violència és un error molt greu.
...salut i pau!
Tota actitud violenta no és feixista.
Torno a copiar la definició:
3 Actitud autoritària, arbitrària, violenta, etc., amb què hom s'imposa a una persona o a un grup.
Dius que la pau és l'objectiu de tothom. Si per tu també ho és, i penses que s'ha de conseguir mitjançant la violència, endavant, enganxat una foto amb el trio de les açores a l'habitació.
La pau no és el meu objectiu, és el meu camí.
M'he oblidat de firmar. L'últim comentari és meu.
El trio de les açores vol la pau, però amb tot el món sota el seu domini, i tu amb el teu camí de roses no ho podras evitar mai. Jo vull la pau però per mi només ho és si hi ha igualtat de drets entre tots els essers humans.
Els que dieu que la pau és la vostra manera de fer esteu faltant al respecte a totes les persones a les que occident sotmetem en altres indrets al món, deute extern és violència i vendre armes al 3r món per augmentar el PIB també és violència, i amb el teu camí tampoc ho podras evitar. El fet de ni intenar-ho evitar et converteix en complice, de fet ja t'està be com està no?
Un camí és camí perquè duu a un lloc, on et duu el teu?, a la felicitat? Serà la teva felicitat, però la de ningú més. La jusificació pacifista és utilitzada masses vegades com a forma d'esquivar el dolor i els problemes personals, és una forma de conformisme i de tancar els ulls.
En el teu camí et trobaras un dia un feixista, que d'arbitrari no en tindrà res, i que t'imposarà amb violència, no esperis a que algu utilitzi la violència per defensar-te per entendre la diferència entre imposar i defensar, entre atac i resposta i entre feixisme i antifeixisme.
Ulises, company, no esperis per entendre-ho a veure't forçat un dia a utilitzar tu la violència per defensar a una altra persona d'un tracte injust. Hi ha moments en que per solidaritat no queda més remei. Tu també utilitzaries la violència en aquests casos, i si no, només pot ser per salvar el propi cul d'egocèntric. Què tries?
Publica un comentari a l'entrada